Transcripcion del documento:--- Inicio página 1 ---
CONJUNT MONUMENTAL
•
.:
•
•
.`
c-.
-,
,
.
. ~.
o
~
N
---=--==sOm - . Wo~--
200m 300m
1 MUSEU D`ARQUEOLOGIA
2 TEATREROMA
3 Placa d`Armes. F0RUM ROMA
4 Porta d`Almenara
5 Placa d`Almenara. Alcassaba
6 Placade la Canillera. Albacar
7 Placade TresCastellets. Albacar*
8 Porta de Sant Ferran
9 Porta de Mahoma
10 Torre de la Moneda
11 ANTIQUARI EPIGRAFIC
12 Placade Sant Ferran
13 Placad`Estudiants
14 Porta islamica
15 Torre d`Hercules
16 Placade la Ciutadella
17 Torre del Penó
18 Placadel Dos de Maig
19 Torre albarrana
20 Tres Pouets. Muralla iberica"
*NO VISITABLES
--- Fin página 1 ---
--- Inicio página 2 ---
Cap atribuit a Diana
Copia helenística o romana
EL MUSEU D`ARQ!JEOLOGIA DE SAGUNT
ElMuseu d`Arqueologia de Sagunt
esta situat en un edifici historie
que va albergar en I`interior una
lIotja en el segle XIV.
A la planta baixa podem contem-
plar algunes de les peces arqueo-
lóqiques que van cridar I`atenció
de viatgers i historiadors des del
segle XVI, com per exemple l`esta-
tua d`un togat amb bulla.
La primerenca romanització de la
ciutat ibérica d`Arse queda consta-
tada a través de I`epigrafia ibérica,
de I`escultura i d`un conjunt d`esta-
tuetes de bronze que manifesten
la religiositat del moment.
El Fórurn imperial, construít en
epoca d`August, reflectix la monu-
mentalització de la ciutat
i la seua transformació en municipi
roma. Este procés es pot observar
en I`exposició de la maqueta del
fórurn i en una serie d`objectes
que devien trobar-se a la placa
d`este centre cívic, com són algu-
nes inscripcions honorífiques
i lestatua d`un togat.
En la sala dedicada al comerc;:,
situada la primera planta, es
poden contemplar monedes,
arnfores, una statera (balanc;:a)i
una ancora. Lessales contigües
oferixen al visitant la possibilitat
de veure les escultures privades,
els mosaics i les pintures que
decoraven les cases més luxoses
de I`elit saguntina. El recorregut
pel museu acaba amb I`exhibició
d`una gran vitrina que ens mostra
els objectes que van usar els habi-
tants de Saguntum en la seua vida
quotidiana.
"-
[!l. .
1~M~~~,~`
"
" CASlEll,"
.-`
.., `
FbRUtA ,..#- _
ROMA Pla~a _,:~ •••
d`Armes "~lEAlRE
I ROMA
"
Pla¡a Pla¡ade`,_,
d`Almenara laC,nillera "
" ,
""
••
MUSW` •••
D`ARQUEOLOGI< ••
....
,.,
t~1b~
Albacar
Plarade
TresCastellets
Pla¡ade
laCiutadella
--- Fin página 2 ---
--- Inicio página 3 ---
.---------------~--_ .._----------_._-
ElTeatre Roma de Sagunt
a principis del segle XIX
Alexandre de Laborde: Voyage
pittoresque et historique de I`Espagne,
París,1811
EL CASTELL
La ubicació estrateqica del Castell
permet el control del corredor
costaner i del corredor del riu
Palancia, pel qual s`accedix a
I`interior de la Pení~sula.
A la part occidental es va situar
la ciutat lberica d`Arse. La muralla
actual és una combinació de
reparacions i reestructuracions
sobre la muralla islarnlca, en
que podem distingir les tapies
musulmanes i les reformes
qótiques, renaixentistes i de la
Guerra de la Independencia. Les
últimes investigacions atribufxen
una cronologia del segle XI a la
muralla islamica que s`assenta en
EL TEATRE RoMÁ
ElTeatre Roma ha estat sempre
present en la historia de Sagunt.
En el segle X, AI-Razí parla
d`un palau construrt sobre el
mar. Durant la Guerra de la
Independencia es va derrocar
la part alta de la graderia. Les
excavacions arqueolóqiques han
permés datar la construcció de
I`edifici a mitjan segle I d.C.
ElTeatre esta situat a la part
superior del vessant nord del
turó del Castell, próxirn al
Forurn roma. Va ser declarat
Monument Nacional en 1896.
La capacitat del teatre en epoca
romana era de 4.000 espectadors
alguns trams sobre la fortificació
iberoromana.
En I`actualitat la fortalesa esta
dividida en places. A la placa
d`Almenara (antiga Saloquia)
s`ubicava I`alcassaba lslarnica.
La placa de la Conillera i la placa
deis Tres Castellets configuren
I`albacar. En este sector es pot
observar en la muralla una
disposició en cremallera i murs de
tapiera típics de les construccions
islarnlques. Lalbacar servia com
a primer recinte defensiu i lIoc
de refugi per a persones i ramat
en epoques de perill. A I`extrem
nord-est de la placa d`Almenara
aproximadament.
Lorchestra és I`espai comprés
entre I`escena i la cávea. La
cávea esta composta per tres
ordes: ima, media i summa. Les
grades senatorials, més grans,
esta n ernplacades al voltant de
I`orchestra i estaven destinades
als magistrats de la ciutat. La
cávea esta coronada per un
pórtic, El prosceni és I`espai on té
lIoc la representació teatral
i per davall del seu paviment es
trobava el teló. Elcos escéníc
tenia la mateixa altura que la
graderia i estava coronat per
un sostre de fusta. Els actors
es va construir al final del segle
XVI un baluard equipat de
canoneres.
A l`area central es va situar el
Fórurn roma d`epoca imperial.
En esta zona es va ubicar la
residencia del governador cristia,
El sector occidental comprén les
places d`Estudiants, Ciutadella,
Sant Ferran i Dos de Maig, i estes
dos últimes presenten defenses
amb canoneres.
accedien al prosceni per rnitja
de tres portes emmarcades
per murs semicirculars: la valva
regia al centre i les hospitalia als
costats.
--- Fin página 3 ---
--- Inicio página 4 ---
EL FORUM IMPERIAL
El Fórum, centre polític, social
i religiós de la ciutat en epoca
romana, esta ubicat a la placa
d`Armes del Castell. Al costat occi-
dental es va situar la basílica, seu
del tribunal. El costat oriental esta
ocupat per la línia de tabernae
(botigues), on s`exercien les activi-
tats comercials. Elflanc nord esta
presidit pel temple, Al nord-est es
construtx la cú ria, seu del senat
de la ciutat. El paviment de la pla-
ea esta va enllosat amb blocs de
calcaria grisa, igual que els d`una
inscripció monumental perta-
nyent a un adinerat personatge
saguntí, Gneu Bebi Gernin.
Maqueta del Fórum imperial
(hipótesi de restitució)
_______ -o
L`ANTIQ1JARl EPIGRÁFIC
L`Antiquari EpigrMic esta situat al
Castell, a la placa de Sant Ferran,
i conté una de les col-lecdons
d`epigrafia Ilatina més riques de la
Península lberíca. També posseíx
un nombre molt elevat d`ins-
cripcions hebrees i d`elements
arquitectónics rornans,
Túmul sepulcral amb inscripción
hebrea, segle XIV
Vestigis de la basílica
Inscripció honorífica
dedicada a Escipió
--- Fin página 4 ---
ViajarConMapa.com